L’alcalde va dir, després del temporal de neu del passat vuit de març, que Barcelona oferia “una estampa magnífica i no habitual”, o sigui, com si fos així una ciutat de postal. També Hereu va recórrer després, per presentar la consulta sobre la Diagonal, a vídeos i fotografies que de nou mostren una ciutat de postal,idíl•lica, la mateixa que es reflecteix a la multimilionària publicitat de l’Ajuntament.
Però Barcelona no és una postal. La ciutat real té greus problemes: la crisi i l’atur, la delinqüència, la immigració il•legal, els dèficits en l’atenció als nostres majors i les persones discapacitades, i altres carències en guarderies, vivenda, neteja i il•luminació.
Es cierto que el temporal fue excepcional, pero la reacción tardía e insuficiente del Ayuntamiento y la Generalitat agravaron sus consecuencias. La ciudad postal de Hereu sigue latente con un referéndum sobre la Diagonal, que costará más de dos millones de euros, en el que se propone transformar esta singular avenida solamente si pasa el tranvía, estrangulando, además, el tráfico en la propia Diagonal, colapsando el Eixample y sin poner freno al velódromo del carril bici de incívicos.
El último esperpento de la ciudad de postal de Hereu es organizar viajes gratuitos en autocar para visitar obras, que llevan, muchas de ellas, años de retraso. Mejor sería destinar estos recursos a atender las prioridades de la Barcelona real.
|
