Fa dos mesos, vaig defensar en el Plenari municipal de l’Ajuntament de Barcelona la necessitat d'ajornar la consulta de la Diagonal. Una consulta que no tenia sentit celebrar-la en temps de crisi, i per tant, la reforma no podia convertir-se en una prioritat municipal deixant d’atendre necessitats importants per la ciutat de Barcelona. A més, la celebració d’aquesta consulta ens costava un ronyó, més de tres milions d'euros.
La meva petició de no celebrar la consulta de la Diagonal va ser rebutjada per Hereu, Trias, ICV i ERC, els mateixos que el passat mes de desembre van votar a favor de convocar-la, amb l'única excepció del PP. Després de la celebració de la consulta, en la que no va votar el 88% dels barcelonins, es va confirmar el distanciament de la majoria cap aquest referèndum. També podem constatar que el 12% que si va votar, van optar per majoria, el 80%, per l'opció C.
Una opció C, que jo vaig votar, i que agrupava a tots aquells barcelonins que consideràvem que la consulta no era necessària pel malbaratament de diners que suposava, o que volíem deixar la Diagonal tal com està. Això sí, arreglant les voreres, millorant la zona verda i els arbres, posant fi al carril bici, un autèntic velòdrom de ciclistes incívics o assegurar el futur del comerç. També aplegava aquells altres preocupats pel estrangulament del transit en la Diagonal o el col•lapse de cotxes que suposaria aquesta reforma per l’Eixample. L'opció C, també agrupa aquells que se'ls feia escollir entre una opció A i B, amb tramvia per la superfície sí o si. Ambdós projectes suposaven dues cares de la mateixa moneda, sense més pluralitat d'opcions, al no contemplar alternatives com pot ser un túnel soterrat a la Diagonal per a tramvia o Rodalies, o fer passar el tramvia per un altre lloc que no sigui l'avinguda.
D’aquest fracàs hi ha un màxim responsable: el propi alcalde, perquè Hereu havia convertit aquesta consulta en una operació de màrqueting electoral pagat amb diners públics. L'alcalde intenta tancar la greu crisi política municipal amb el sacrifici del seu primer tinent d'alcalde, Carles Martí. A més l'alcalde no rectifica i no ha aprofitat la remodelació del cartapaci municipal per a prescindir dels seus socis de govern, ICV, un llast per al govern de Barcelona que habitualment impedeix prendre decisions estratègiques per a avançar en seguretat, immigració i infraestructures. Tampoc ha utilitzat aquest moment per a promoure una simplificació de l'organigrama municipal i reduir els càrrecs polítics, com s'aconsella en temps de crisis. Hereu hauria d'haver reaccionat fa dos anys als greus problemes de la crisi i no ara pel fracàs de la Consulta de la Diagonal. No deixa de ser sorprenent que Hereu ara digui que els principals objectius del govern municipal serà centrar-se en la seguretat, les polítiques socials i la crisi, justament aquelles prioritats que el PP ha reclamat des del principi del mandat, fet que demostra que el temps una vegada més ens ha donat la raó.
Ara no val que el govern municipal digui que retallarà projectes, sinó que ha de renunciar a promoure el Zoo marí i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona del Fòrum, per a prioritzar en inversions necessaris com: Rodalies, la Línia 9 i l'estació de La Sagrera. Aquestes són algunes de les necessitats que té Barcelona, i no gastar-se 150 milions d'euros en traslladar les foques de la Ciutadella a un zoo en el mar.
Per això, després d'aquest fracàs del referèndum de la Diagonal, Jordi Hereu hauria de presentar la seva renúncia com alcalde, perquè a més del malbaratament de diners que ha representat la consulta, s’ha demostrat que Hereu es un alcalde desnortat d'un govern municipal sense rumb. Un Hereu massa ocupat amb els Jocs Olímpic d'hivern de l'any 2022 o la consulta de la Diagonal, i no preocupat en les decisions que necessita Barcelona com són la lluita contra la crisi i la delinqüència, la immigració, les polítiques socials, l'ocupació, l'habitatge o la millora dels barris. En els temps que corren pensar en aquesta consulta o en uns Jocs d'Hivern, confirmen el distanciament de l’alcalde amb la realitat. I per si no fossin pocs els problemes que ja tenim, ara a més tenim un nou problema: Hereu, un problema més per a Barcelona.
|
